Grumets a Collserola

Aquest dissabte els Grumets vam anar a passar el dia a Collserola. Però abans d’explicar el que va passar a la sortida, us farem un breu resum del que portem d’any.

Els Grumets, el primer dia, vam veure com el Vergano (un mag molt dolent) segrestava la Winesfa, la millor maga de la Setsiram Academy. Per això, la Calo i la Loca, dues professores de l’escola de màgia ens van demanar ajuda per a salvar-la. Amb la seva ajuda i la de l’Igor (un mag una mica estrany que estava amb el Vergano però que ens està ajudant) hem aconseguit aprendre màgia i entrenar-nos per poder rescatar la Winesfa.

Aquest dissabte, just abans de marxar, l’Igor ens va enviar un missatge per dir-nos que la Winesfa estava a Collserola, en concret a la Font de la Budellera. Per això, vam agafar el ferrocarril i vam anar fins allà. A l’arribar, l’Igor ens va rebre i ens va dir que, per tal que els Morgaps (els ajudants de Vergano) no ens veiessin, havíem de pujar en petits grups, i anar fent petites proves per entrenar-nos i arribar preparats. Després d’una estona de camí, vem trobar a Winesfa, que ens va ensenyar un encanteri per poder salvar-la i per poder fer front a tots els mags malvats. I no només la vem rescatar, sinó que a més vam vèncer un Morgap i li vem donar la seva vareta per a què pogués tornar a casa. Per la tarda vam estar jugant tots junts, i vam agafar el funicular per tornar a casa.

Tot i el fred, els Grumets vam passar un gran dia junts i va ser un gran sortida!!

Si veieu algun Grumet, podeu demanar-li que us ensenyi el nostre himne/encanteri!

Us deixem algunes fotos del dia:

Inscripcions

Ja podeu trobar a la pestanya de documents les inscripcions per les properes sortides:
 - Inscripció Sortida Familiar de l'Associació
 - Inscripció Pelegrinatge a Montserrat
 - Preinscripció campaments estiu

Les 21 coses que hauríem de dir més by GRUMETS

Fa dos caps de setmana els Grumets vam gaudir de dos dies extraordinaris a la casa de colònies la Llobeta a Aiguafreda.

La pluja no ens va aturar i plegats vam aconseguir superar el segon repte que la malvada Eveline Layinsky ens proposava. Els Grumets des de ja fa unes activitats estem intentant evitar que l’Eveline Layinsky, que ha raptat a la Marta, li doni una poció que la converteixi en malvada per sempre. A més, ens ha amenaçat amb segrestar la resta de monitors i deixar-nos sense Grumets. Els Grumets no ho permetrem, i superant els reptes ho volem impedir!

Dissabte, en un joc de les matricules una mica especial vam aconseguir 21 sobres i el material necessari per gravar un vídeo que recull les 21 coses que hauríem de dir més (el segon dels repte que l’Eveline Layinsky ens proposava).  Si us plau, perdó, ets genial, alguna cosa bonica, empatia...Plegats vam reflexionar sobre la importància de dir aquestes paraules més sovint i en quines situacions del nostre dia a dia les podem utilitzar.

Diumenge, vam celebrar les ¡¡Olimpíades més animalades de la historia!! amb uns relleus molt divertits sota la pluja. Globus, nusos i musica van ser els protagonistes del mati. Finalment, vam llegir un conte que ens feia pensar sobre el valor de l’amistat.

Grumets i monitors estem molt contents amb el resultat del cap de setmana. Amb el vídeo que hem fet "les 21 coses que hauríem de dir més" volem convidar-vos a tots, famílies, Ulls oberts, Mà obertes, Cor oberts, Joves, Monitors i altres associacions a pensar en les coses que hauríem de dir més. Esperem els vostres comentaris!!

Us deixem l'enllaç del video:

http://youtu.be/ahZw9r881IA

GRUMETS

youtu.be

 

La Vall de Núria - CO 1-2

Al tren, tot són somriures que donen molt a pensar. Pensar en com és tot allà dalt, hi haurà molta neu, no n’hi haurà gens... no ho sabem. Entre rialles i més rialles arribem a Ribes de Freser. Encara no veiem neu, però sembla que és cada cop més aprop. Ja amb tot posat agafem el cremallera. Sentim la neu a la vora, i per fi la veiem. La vall s’inunda de blanc i tots sentim unes immenses ganes de baixar del tren i tocar-la. Pocs minuts més tard el tren s’atura i baixem. JA HI SÓM! Sense pensar-ho dos cops, correm amb els plàstics per una primera tirada. L’Ivan vol demostrar que vol ser un pingüí, i fa valer les seves aptituds llençant-se de cara sense por. Riures, boles de neu xocant contra les jaquetes, i cor oberts caient com una croqueta formen un paisatge bonic i difícil d’oblidar. És com tornar a ser a Ulls Oberts...quins records! La gana pot amb nosaltres, i seiem per menjar el que moltes mares, amb un carinyo immens, ens han preparat! Macarrons de can Campillo, croquetes extraordinàries, i un pastis també de can Campillo ( s’emporta el premi ) formen un menú perfecte. Ja amb la panxa plena comencem el llarg viatge. Decidim arribar a la casa de la Farga a peu. “Seràn dues horetes i poc” deia amb confiança el senyor Farrás. Agafem motxilles, guitarres, calçots i la pilota, i comencem a caminar. Entre queixes i preguntes típiques de temps restant, observem la Vall més maca de tota Catalunya. Trepitjant neu verge, avancem poc a poc. Alguna que altre relliscada i més d’una bola de neu llençada ens acompanya en el camí. Se’ns fa realment llarg però, després de gairebé quatre hores i mitja, arribem a la casa. Els primers en arribar ens deixem caure al terra amb motxilles incloses i se’ns noten les ganes de descansar. Una bona dutxa ens revifa, i la panxa ja demana menjar. Les guitarres també agafen protagonisme i es senten acords que mouen cors. Els primers voluntaris per cuinar ja estàn preparant uns macarrons que esperem amb deliri. Falta sal? No passa res! Un bon home amb el que convivim ens en deixa. Compartim sopar a taula, i és realment reconfortant estar tots junts. Abans d’anar a descansar decidim jugar una estona, però sense moure’ns gaire del lloc. El “Password” i la mímica omplen gran part de la nit i ens fan passar una bona estona. Una última estona per repassar el dia i parlar sota la llum de les espelmes despedeixen un gran dia. BON DIA! Alguns han dormit més que d’altres, però ja tenim les piles una mica recarregades. Un esmorzar de 10 ens obra les portes al que sembla ser un altre gran dia. En Pau ens proposa sortir a caminar una estona per veure el prat on pròximament hi passarem dotze dies i per estirar una mica les cames. Parem davant d’un mapa de la zona i decidim anar a veure una cascada que cau aprop d’allà. “No serà com ahir, no Pau? Dues horetes, dues horetes..!” Al cap de mitja hora arribem a una magnífica cascada. Alguns no poden resistir i es treuen les botes per mullar els peus. El Borja no vol ser menys, sinó que vol ser més, i decideix banyar-se sencer; tot un home! Quin goig de cascada, quin goig d’aigua i quin goig de paisatge! Tornem cap a la casa, que els calçots ens esperen!

Quins calçots! Molts acabem amb les mans negres, però no passa res! Un cop dinats ja és hora de recollir-ho tot per marxar. Ens fa pena deixar la casa, però Barcelona ens espera. Enmotxillats abandonem La Farga direcció Queralbs per agafar el tren que ens tornarà cap a la ciutat. Han estat dos dies intensos que ens han obert els ulls i on hem descobert els secrets que amaga la Vall de Núria.

Texto: Pau Sureda

Assemblea de l'Associació

Aquest divendres a les 19.30 ens trobarem a la Sala de Conferències de l'escola per celebrar l'Assemblea de l'Associació. En ella, exposarem i decidirem entre tots els aspectes i objectius més importants del curs.

Us deixem aquí el llibret de l'Assemblea amb l'ordre del dia i els punts detallats per poder-lo consultar.

Us esperem a totes i tots! Fins divendres!

Jo em comprometo a ser un bon Grumet i a donar el millor de mi cada dia

El passat cap de setmana els Grumets de tota Catalunya ens vam reunir a Arenys de Mar per viure plegats una de les sortides més importants de l’any: LA GRUMETADA.

Divendres, després de descarregar motxilles i sopar,  les agents Grucats ens van donar la benvinguda al Centre d’Entrenament Grucat. Amb entusiasme ens van anunciar que dissabte per la tarda es celebraria la festa de l’any, LA GRUMIGALA, però que només podríem participar-hi si demostràvem que som Grumets de veritat. Amb el joc de nit vam aconseguir les entrades per la Grumigala i vam descobrir els 4 valors que tot Grumet a de conèixer: Fe, Fraternitat, Llibertat i Solidaritat.

Pel mati, a toc de xiulet i amb pistoles d’aigua les Grucats ens van despertar sobresaltades i enfadades anunciant que els fulards i pins que custodiaven havien desaparegut i que els hauríem de buscar per TOT el poble. Per patrulles vam fer una Gimcana molt divertida per tot Arenys i finalment, a prop del cementiri, vam trobar un mapa amb el punt exacte on estaven els fulards. Després de tot l’esforç vam recarregar forces amb un super-entrepà de pollastre que els intendents ens havien preparat!  Estava boníssim!

Al tornar a la casa vam anar al punt marcat al mapa i allà vam trobar els Jefazos del Centre d’entrenament Grucat. Aquests ens van explicar que havien estat ells els qui ens havien robat els fulards i els pins per comprovar que estàvem disposats a tot per recuperar-los.

La tarda de dissabte va ser una gran festa. Vestits amb les millors robes que portàvem i un cop passat el control de seguretat i el photocall vam gaudir d’una festa divertida i màgica. On cadascun de nosaltres va tenir el seu minut de glòria quan se li va fer entrega del fulard i el pin i va llegir, per associacions, el seu compromís.

Diumenge vam fer un joc de taulell per equips. Vam respondre difícils preguntes, vam ballar, pintar... Però el moment més especial va ser quan vam fer un compromís per patrulla amb propostes de com nosaltres, els Grumets, podíem canviar el món.

Comencem la setmana cansats i una mica afònics, però contents i il·lusionats per seguir vivint aventures i compromesos a donar el millor de nosaltres cada dia. Se’ns dubte ha estat un cap de setmana inoblidable.

GRU, GRU, GRU GRUCATS!

Us deixem unes quantes fotos de la sortida:

Miquel Fuster - Cor Obert 1-2. Sortida de Catalunya

Un testimoni molt important que ens va acompanyar a la sortida de Catalunya. Us passem el vídeo per a que ho pogueu compartir amb nosaltres.